…

Dijous migdia, de camí al que tothom diu que és el millor restaurant del món, faig una visió enrere per adonar-me que ja fa més de 6 mesos que tenim la reserva, i que ho hem intentat durant més d’un any, per tant encara que sembli mentida, això és un experiència que segur serà inoblidable.

Entrem al restaurant, surt a saludar-nos en Juli Soler, l’altre metitat d’el bulli, i ho fa com si ens conegués de fa molt de temps, hipocresia?
No en fem gaire cas i acompanyats pel Chus ens endinsem a la cuina per veure la feina de la cinquantena de cuiners que hi treballen i tant distrets entrem que no ens adonem què qui ens saluda correctament és el Ferran Adrià, això sí donava la sensació de prepara’t, res no és deixa a l’atzar, tot està calculat, com una parada a boxes d’un cotxe de Fórmula 1.

Pel que fa al menú tot son sorpreses, els plats, la presentació, el servei, molt bo per cert, i sense cap mena de dubte les cares que provoca un o altre plat dels que provem.  En resum: impressionant, inexplicable, incomparable. A nivell personal millor els petits snacks que els plats, sempre ho he pensat; i per altre banda un menú bastant carregat de fruits secs, pinyons, avellanes, ametlles, sèsam,… Una mica cansí, però fet amb tanta tècnica i respecte que no hi pots posar un: però, sinó un: que bé que ho fan!

Per rematar una gran caixa de petit-fours, impossible d’acabar, i com no, un molt bon Gintònic a la terrassa, on la tarda ja cau i el mar ens crida a fer una remullada abans de tornar a casa, amb un somriure a la boca, amb el cap ple d’experiències i també amb moltes ganes de poder tornar-hi encara que passin tres anys més.

Salut!