No hi ha res més bonic que una persona et recomani un restaurant per comprovar si les seves experiències es poden convertir també amb les teves pròpies. Això és el que volíem comprovar anant a dinar a la Quinta Forca, un restaurant que només amb el nom ja valia la pena descobrir. El dissabte de més vent a Catalunya, naltros agafem el cotxe i ens decidim a anar a la comarca on per excel·lència bufa el vent, a Nulles, al costat de Valls.
Per trobar el restaurant alguna que altre volta, és ben bé que està a la quinta forca, però al final el trobem, i entrem en un antiga casa, restaurada amb molt de gust i amb una amabilitat sorprenent. Ens atén en Xavi, el propietari. Res de carta, menú tancat, m’agrada no haver de decidir. Ens ofereix un parell de vins amb els taps corresponents, no per olorar-los, sinó per si en sobra, sense cap mena de complex, els agafem cap a casa.
El menú va ser correcte, tocs de terra, records d’altres llocs, però amb molt d’amor, cosa difícil de trobar segons on, ja ens ho va dir de no menjar gaire pa, ja que al final el menú és molt complet. Unes senzilles postres i un bon Patxaran per acabar el dinar.
Potser és un lloc que podem trobar a diferents pobles, però la gràcia del nom, l’amabilitat, el no haver de pensar el que menjar i les ganes de compartir com sempre amb els teus, en fa del restaurant, un lloc per descobrir. Sobretot fer reserva.
A la quinta forca…
No hi ha res més bonic que una persona et recomani un restaurant per comprovar si les seves experiències es poden convertir també amb les teves pròpies. Això és el que volíem comprovar anant a dinar a la Quinta Forca, un restaurant que només amb el nom ja valia la pena descobrir. El dissabte de més vent a Catalunya, naltros agafem el cotxe i ens decidim a anar a la comarca on per excel·lència bufa el vent, a Nulles, al costat de Valls.
Per trobar el restaurant alguna que altre volta, és ben bé que està a la quinta forca, però al final el trobem, i entrem en un antiga casa, restaurada amb molt de gust i amb una amabilitat sorprenent. Ens atén en Xavi, el propietari. Res de carta, menú tancat, m’agrada no haver de decidir. Ens ofereix un parell de vins amb els taps corresponents, no per olorar-los, sinó per si en sobra, sense cap mena de complex, els agafem cap a casa.
El menú va ser correcte, tocs de terra, records d’altres llocs, però amb molt d’amor, cosa difícil de trobar segons on, ja ens ho va dir de no menjar gaire pa, ja que al final el menú és molt complet. Unes senzilles postres i un bon Patxaran per acabar el dinar.
Potser és un lloc que podem trobar a diferents pobles, però la gràcia del nom, l’amabilitat, el no haver de pensar el que menjar i les ganes de compartir com sempre amb els teus, en fa del restaurant, un lloc per descobrir. Sobretot fer reserva.
Salut!