Un bon plat quan ens sobre col i no sabem que fer-ne, aquí us deixo una opció.

300 g de patata del bufet, 200 g de botifarra del perol, 1 col, oli, sal, tòfona (opcional)

• Bulliu la patata en aigua freda amb una mica de sal i deixar coure
• Coleu i aixafeu amb una forquilla, amanir amb oli i posar a punt de sal
• Desfulleu la col, i bullir just ½ minut  refresqueu en aigua amb gel o aigua freda
• Desfeu la botifarra del perol en un cassó
• Disposeu un paper film sobre d’una taula, posar una fulla de col, cobriu amb la patata, al centre poseu una mica de la carn de la botifarra, agafeu les puntes i tanqueu com si fos una petita pilota.
• Per escalfar utilitzeu el microones a potència mitjana, un cop calent retireu el plàstic i disposeu en un plat, si en teniu, li queda molt bé una làmines de tòfona per sobre, sinó en teniu, podeu fer un sofregit amb  mitja ceba i tomàquet ratllat.

Els primers dies hem va agafar una mena de ràbia interior, volia cremar-ho tot, després vaig entendre que la millor manera de fer positiu els seu missatge era, donar-ho a conèixer a més gent i intentar fer més consciència social, serà lenta, però crec que el resultat és més intens que no pas cremar coses, on tothom el titllarà de revolucionari.
El llibre sense més, ens demostra numèricament amb arguments contrastats com funciona als moviments associats a l’alimentació, els diners que reben grans latifundistes d’aquest país com la Duquessa d’Alba per tenir terres, els diners que reben vaixells com l’Alacrana per fer una pesca de massacra, el mal que fem a països no tant desenvolupats, fent monocultiu de soja i altres per fer biodiesel, o paper per eixugar-nos el cul, i un llarg etcètera de bajanades per fer la vida d’alguns el mal d’altres.
Des d’aquest post no vull, si més no,  una crida a la consciència col·lectiva, per dir que no ens deixem enganyar, i no cal ser un activista lligant-nos unes cadenes en una farola per mantenir una manera de consumir responsable, no cal renunciar a res, però si adaptar la nostra comprar a fer un món millor.
Prou de perca del Nil, Tonyina, menys vedella, no tants transgènics, i adéu soja adéu, entre d’altres.
Per últim una frase que hem va quedar era, ” dubteu de les empreses que diuen que treballen fent un bé al medi ambient, segur que abans li han fet molt de mal”

Salut!

Aques és un plat que elaborabem al Dorado petit i aquí està una mica transformat, però la veritat, és que segueix el mateix guió.

8 escamarlans, 8 plaques de pasta fresca o seca, 1 porro, 200 ml de nata, oli, sal, 50 g formatge blau, porradell, 8 shitakes

• Peleu els escamarlans deixant la part del cap amb la cua i coure al vapor o al forn
• Talleu a daus petits els bolets i els sofregirem amb una mica d’oli
• D’altra banda coure la pasta en aigua amb sal i refresqueu en aigua i gel
• Emboliqueu els escamarlans amb la pasta, posar una mica dels shitakes sofregits i reserveu en un plat per escalfar o bé al forn o al microones
• D’altra banda netejeu bé el porro, sofregiu amb oli i un cop comenci a daurar-se mullar amb la nata i coure uns minuts fins que comença a espessir.
• Tritureu, salpebreu i reserveu
• Munteu el plat amb els escamarlans, la crema de porros i acabeu amb una mica de formatge blau a daus, i una mica de porradell picat

L’operació de treure les venes del fetge d’ànec, és una operació que hem de fer si volem menjar un mi-cuite sense venes, tot i que sempre en queden de petites, les més grans les traiem.

Si teniu alguna pregunta no dubteu a enviar-me un correu.

Salut!

Ja n’havia parlat fa temps, però avui tenen un noi espai. Els companys de la tetere l’Ambrós i la Jingjing, han obert una tetereria, on podrem degustar alguns dels millors tes que ells exporten. Amb mobles exclusius, senzillesa, i molta amabilitat, tractant a tots els seus clients. Bé direu, quina diferència pot haver amb anar a fer un té a un bar, aquí us deixo un vídeo on veureu que els companys de la tetere, si d’alguna cosa en  saben és de tes.

Salut!

Posar gel a la copa, millor un got ample
Aromatitzar el got amb la pell del cítric
Afegir ginebre la que vulgueu, jo conto fins a 5
Afegir la tònica, n’hi han moltes la que us agradi
Una mica de suc del cítric, llima, llimona, aranja,…
Barrejar, suau no molt fort, la idea no es perdre el carboni.

Així ho faig, segur que ho feu de diferents maneres, aquesta ens agrada

Si una cosa ens agrada a la gent que fem cursos, es compartir amb qui donem formació alguna nova experiència, en aquesta ocasió varem ajuntar cocteleria i cuina fent un maridatge de gin-tònics amb menjar

Per l’ocasió varem preparar un musclos amb rissoto milanesa, tàrtar de pagell amb ous de peix sobre torrada, una crema de vainilla amb mandarina i galetes oreo, i també un gin-tònic dins d’un tall de cogombre.

La classe que la feia el Damià, ens va fer adonar que la gent, amb una beguda i una petita cosa per menjar canvia la cara.

La prova, era veure com podríem fer un curs de maridatges de diferents begudes amb diferents plats, de moment anem pel bon camí, el que falta és compartir una mica més el que significar maridar i implicar a la gent en l’elaboració.

Esperem poder tornar a realitzar alguna altre proba i si és amb alcohol millor que millor.
Salut!

Quan trobes un llibre amb cara i ulls el proclames als quatre vents, això faig avui, un llibre que m’ha ensenyat que hi ha gent pel món que pensa igual que jo, és a dir un llibre amb receptes i sense contingut, no té futur, un llibre amb història, recomanacions, receptes, anècdotes, i cultura, té molt més recorregut.

EL llibre el millors curris de L’Índia, podem trobar diferents maneres de veure i viure la cuina d’una part del món que ens agrada a alguns, però molt desconeguda.

Us el recomano no tant per els curris en sí, sinó per la manera d’explicar com utilitzar els ingredients, espècies, i els possibles acompanyaments.

Per cert el que treu Intermon, funciona.

Salut!

Una altre manera d’utilitzar el mató

150 g de mató, 500 g de tomàquet, 150 gr. De sucre, 1 / 2 llimona, anís
estrellat, daus de pa torrat.

• Escaldeu els tomàquets amb aigua bullint durant uns segons.
• Refredar en aigua amb gel, pelar i treure les llavors.
• Tallar a daus petits el tomàquet, barrejar amb l’anís estrellat, el sucre i la llimona
• Coure al foc mitjà, deixant evaporar l’aigua, i quan comença a daurar-se retirar
• Muntar el plat amb el mató i per sobre una mica de la melmelada

Aquest plat fa temps que el porto amb mi, i tot i que sembla molt estrany te un gran resultat

Bacallà amb xoriço i xocolata

4 trossos de bacallà de la part del llom, 2 patates, 1 ceba, 50 g de xoriço ibèric, 60 g d’ametlles, 30 g de pa torrat, 30 g de xocolata negra i oli.

• Posarem les patates a bullir amb aigua i una mica de sal. Un cop bullides, les tallem a làmines i les deixem a banda.
• Tallem el xoriço a daus petits i el coguem en un cassó. Piquem la ceba molt fina i la posem a coure lentament amb el xoriço fins que la ceba quedi ben melosa.
• A banda, en un recipient triturem les ametlles, el pa torrat i la xocolata amb una mica d’oli fins que ens quedi una picada ben fina.
• Enrossirem lleument el bacallà en una planxa amb una mica d’oli, primer per la banda amb pell, després li donem la volta i el retirem. En la mateixa planxa, hi enrossim també les patates que abans hem bullit.
• A l’hora d’emplatar, primer hi posem les patates enrossides, al damunt hi posem el bacallà, hi afegim el sofregit i acabem el plat amb la picada per sobre.