La casa que regenten el Xavi i la Pilar, està plena d’històries, de bons moments i de no tant bons. Van ser ells qui després de moure’s per diferents indrets de la zona de Vilanova de Sau van trobar una casa amb no molt bones condicions, però que ràpidament van veure que podria tenir una bona cara després de treballar-hi, amb esforç i com no, alguna que altre injecció econòmica.

La casa té definits dos espais, la part de dalt, amb les habitacions principals; la part del mig, on podem gaudir de les vistes i dels bons aliments que ens dona la zona -cuina casolana feta amb amor, que no és gens menys-; i una part a baix on podem trobar un petit apartament amb tres habitacions, cuina, i un espai per descansar.

Totes les habitacions tenen el seu propi bany, que encara que sigui una cosa normal, estan molt ben acabats, i no com a altre llocs on hem estat alguns…

Si voleu descobrir una part de la Catalunya pròxima a la ciutat i plena de natura, sens dubte és el lloc, ah i me’n descuidava, davant la casa tenen una petita ermita, i ells en tenen la clau, és gran, com les històries d’en Xavi i la Pilar amb la seva acollidora casa.

Aleshores jo pateixo perquè observen com mengo, què demano, i sempre hi ha el comentari “bona elecció, tu sí que en saps”. Collons! Els diria que jo sé el que sé,  i que, quan tinc gana, demano el que em ve de gust, com tothom, ni més ni menys.

Però he de reconèixer que aquesta vegada el restaurant em va sorprendre; Can Roca, al cor de Sant Andreu, al carrer Gran. Sense voler ser cap restaurant reconegut per les seves creacions, ells aposten per la cuina de tota la vida, ben feta, amb plats de caire antic, amb algun toc, perquè no dir-ho, de certa evolució,  però sense perdre el nord.

Us preguntareu quins plats té la carta,  però la veritat és que no me’n recordo. No per res, sinó perquè era “cantada”. Em va recordar l’Estrella de Plata, –algun dia també en parlarem–. Què vol dir “cantada”? Doncs que ve el cambrer amb la seva veu greu, el seu bigoti i comença,: “Per avui us he preparat mongetes amb cansalada, canelons de bolets,  de carn, rissoto, amanida…” I un llarg etcètera; que bonica aquesta atenció.

Després d’aquesta primera xerrada, els plats. I penso: “Els segons,  els he demanat?” Doncs no. Torna a venir i tres quarts del mateix,. Com m’agrada el tracta,  perquè després es digui que l’ofici de cambrer el pot fer tothom,… “Que n’aprenguin”, que deia aquell!

Pel que fa al menjar,  tot va ser molt correcte. Sense voler fer res que no sàpiguen, treballen amb delicadesa els productes, els fan ballar, les mongetes es mouen en el seu propi suc, una mica d’oli i poc més. Grans records; grans moments.

Can Roca fa únicament esmorzars i dinars de dilluns a dissabte i, si hi voleu anar, reserveu taula o us trobareu amb alguna sorpresa. No és apte per als qui volen anar a menjar fusión, creació,  autor, new wave o altre tipus de cuina d’avantguarda. Per a la resta, ja fa temps que una taula us hi espera

Ja n’havia parlat fa temps, però avui tenen un noi espai. Els companys de la tetere l’Ambrós i la Jingjing, han obert una tetereria, on podrem degustar alguns dels millors tes que ells exporten. Amb mobles exclusius, senzillesa, i molta amabilitat, tractant a tots els seus clients. Bé direu, quina diferència pot haver amb anar a fer un té a un bar, aquí us deixo un vídeo on veureu que els companys de la tetere, si d’alguna cosa en  saben és de tes.

Salut!

Us parlo avui del Racó del Sikkim, un restaurant situat a prop de l’Hospital de Sant Pau, que mereix un racó en aquest espai, ja que si més no, resulta interessant conèixer què mengen altres llocs del món, i descobrir amb la boca oberta que no és tot tan diferent com creiem. Potser us creieu que m’he tornat boig, però la veritat és que em va sorprendre un restaurant, amb orígens asiàtics, trobar un plat a base de peus de porc.

Bé per altre banda, podem conèixer, degustar, provar, ingerir un gran nombre de plats amb tocs especiats, però no gaire, per llepar-se els dits, des de uns aperitius, molt semblants al dium sum, fins a plats a base de carn, que sense voler ens transporten lluny de les nostres llars.

El millor, sens dubte, és el tracte que tenen amb tu, amb un correcte català, t’expliquen, aconsellen, i fins i tot et deixen provar alguna de les espècies dels seu país, el Sikkim.

Per acabar els postres, no són d’ells, ja que no tenen tradició, però sí de tè, i sens dubte el recomano amb especial fervor.

Salut!

Al carrer Tordera, just davant de la plaça Raspall, trobem el Resolís, un bar amb un local al costat que fan menús, entre setmana i al cap de setmana. T’ofereix entrants, primers, segons, postres o cafés per 9 €. Enacar que sembli increïble, podem dinar per menys de 10 € a Barcelona.

Arrossos, guisats, sopes fredes i calentes, una gran varietat a preu molt ajustat, bon ambient de barri amb el moviment del gitanos de Gràcia a tothora, un lloc si més no, per descobrir un dia a fer un menú, bo i barat.

Salut!

Entrem al restaurant, surt a saludar-nos en Juli Soler, l’altre metitat d’el bulli, i ho fa com si ens conegués de fa molt de temps, hipocresia?
No en fem gaire cas i acompanyats pel Chus ens endinsem a la cuina per veure la feina de la cinquantena de cuiners que hi treballen i tant distrets entrem que no ens adonem què qui ens saluda correctament és el Ferran Adrià, això sí donava la sensació de prepara’t, res no és deixa a l’atzar, tot està calculat, com una parada a boxes d’un cotxe de Fórmula 1.

Pel que fa al menú tot son sorpreses, els plats, la presentació, el servei, molt bo per cert, i sense cap mena de dubte les cares que provoca un o altre plat dels que provem.  En resum: impressionant, inexplicable, incomparable. A nivell personal millor els petits snacks que els plats, sempre ho he pensat; i per altre banda un menú bastant carregat de fruits secs, pinyons, avellanes, ametlles, sèsam,… Una mica cansí, però fet amb tanta tècnica i respecte que no hi pots posar un: però, sinó un: que bé que ho fan!

Per rematar una gran caixa de petit-fours, impossible d’acabar, i com no, un molt bon Gintònic a la terrassa, on la tarda ja cau i el mar ens crida a fer una remullada abans de tornar a casa, amb un somriure a la boca, amb el cap ple d’experiències i també amb moltes ganes de poder tornar-hi encara que passin tres anys més.

Salut!

Situat en una platja on el temps hi passa, però sembla que més lent que en altre llocs, trobem un restaurant i un càmping. Del càmping poques coses a destacar, tot just ara que ens fem grans  el tanquen per sempre, la teòrica llei de costes o alguna petolancia que ens venen i ens ho creiem. Però avui destaquem el restaurant Garbet, portat ara per l’Àgueda, és un dels llocs que sempre que hi menges en surts content. Hem recorda els meus inicis en l’ofici, on deixant de banda les modes, treballen amb un material de primera, fresc, acabat d’arribar de port i  on encara et pots menjar unes espardenyes, uns sepionets tal just saltats o uns popets de mida poc convencional. El millor: deixar-vos aconsellar pel producte de temporada, sense perdre els nous moviments, tenen un bon assortit de productes dolços per no deixar-vos amb aquella cara de no poder acabar el sopar amb un gust dolcet a la boca. Per cert si us hi acosteu, fe-ho un vespre i demaneu una tauleta davant del mar, encara que sembli mentida encara trobem llocs amb un encant natural i per menjar-hi bé.

Salut!

En podria trobar molts més, és evident, però em quedo amb aquest. Per molta gent podria ser una paraula que descriu un tipus de restaurant, però jo parlo de la feina ben feta, amb amor, treball i estima pel que es fa.

El Celler de Can Roca, representa això i molt més, no em deixarà de sorprendre cada vegada que hi anem, i ara sobretot amb el nou local, però també em recorda que és per a mi la cuina i sobretot que ha estat durant tans anys, sempre hi ha en un o altre plat un record del passat que torna, l’essència d’allò que ens ha portat a ser on som avui a la cuina.

Mentre escric només faig que recordar tot el seguit de plats, vins, postres i atencions que m’ha donat aquest lloc, i per això llanço una fletxa per considerar-lo com un dels millors, per no dir el millor restaurant de Catalunya, que fins el moment he compartit, i en són uns quants.

Fins la propera i salut!

Fa prop d’un any que conec el Sergi, de formació periodística, va obrir a Barcelona una llibreria que feia falta, tot i que ja en teníem, aquesta prop del barri, és d’un caire familiar.

Podem trobar fins i tot llibres de disseny de cuines, estris especials, però per sobre de tot gastronomia.

La cuina, pastisseria, vins, cerveses, i un llarg etcètera s’uneixen en un únic espai.

Enhorabona i salut!