Ja n’havia parlat fa temps, però avui tenen un noi espai. Els companys de la tetere l’Ambrós i la Jingjing, han obert una tetereria, on podrem degustar alguns dels millors tes que ells exporten. Amb mobles exclusius, senzillesa, i molta amabilitat, tractant a tots els seus clients. Bé direu, quina diferència pot haver amb anar a fer un té a un bar, aquí us deixo un vídeo on veureu que els companys de la tetere, si d’alguna cosa en  saben és de tes.

Salut!

Us parlo avui del Racó del Sikkim, un restaurant situat a prop de l’Hospital de Sant Pau, que mereix un racó en aquest espai, ja que si més no, resulta interessant conèixer què mengen altres llocs del món, i descobrir amb la boca oberta que no és tot tan diferent com creiem. Potser us creieu que m’he tornat boig, però la veritat és que em va sorprendre un restaurant, amb orígens asiàtics, trobar un plat a base de peus de porc.

Bé per altre banda, podem conèixer, degustar, provar, ingerir un gran nombre de plats amb tocs especiats, però no gaire, per llepar-se els dits, des de uns aperitius, molt semblants al dium sum, fins a plats a base de carn, que sense voler ens transporten lluny de les nostres llars.

El millor, sens dubte, és el tracte que tenen amb tu, amb un correcte català, t’expliquen, aconsellen, i fins i tot et deixen provar alguna de les espècies dels seu país, el Sikkim.

Per acabar els postres, no són d’ells, ja que no tenen tradició, però sí de tè, i sens dubte el recomano amb especial fervor.

Salut!

Al carrer Tordera, just davant de la plaça Raspall, trobem el Resolís, un bar amb un local al costat que fan menús, entre setmana i al cap de setmana. T’ofereix entrants, primers, segons, postres o cafés per 9 €. Enacar que sembli increïble, podem dinar per menys de 10 € a Barcelona.

Arrossos, guisats, sopes fredes i calentes, una gran varietat a preu molt ajustat, bon ambient de barri amb el moviment del gitanos de Gràcia a tothora, un lloc si més no, per descobrir un dia a fer un menú, bo i barat.

Salut!

Entrem al restaurant, surt a saludar-nos en Juli Soler, l’altre metitat d’el bulli, i ho fa com si ens conegués de fa molt de temps, hipocresia?
No en fem gaire cas i acompanyats pel Chus ens endinsem a la cuina per veure la feina de la cinquantena de cuiners que hi treballen i tant distrets entrem que no ens adonem què qui ens saluda correctament és el Ferran Adrià, això sí donava la sensació de prepara’t, res no és deixa a l’atzar, tot està calculat, com una parada a boxes d’un cotxe de Fórmula 1.

Pel que fa al menú tot son sorpreses, els plats, la presentació, el servei, molt bo per cert, i sense cap mena de dubte les cares que provoca un o altre plat dels que provem.  En resum: impressionant, inexplicable, incomparable. A nivell personal millor els petits snacks que els plats, sempre ho he pensat; i per altre banda un menú bastant carregat de fruits secs, pinyons, avellanes, ametlles, sèsam,… Una mica cansí, però fet amb tanta tècnica i respecte que no hi pots posar un: però, sinó un: que bé que ho fan!

Per rematar una gran caixa de petit-fours, impossible d’acabar, i com no, un molt bon Gintònic a la terrassa, on la tarda ja cau i el mar ens crida a fer una remullada abans de tornar a casa, amb un somriure a la boca, amb el cap ple d’experiències i també amb moltes ganes de poder tornar-hi encara que passin tres anys més.

Salut!

Situat en una platja on el temps hi passa, però sembla que més lent que en altre llocs, trobem un restaurant i un càmping. Del càmping poques coses a destacar, tot just ara que ens fem grans  el tanquen per sempre, la teòrica llei de costes o alguna petolancia que ens venen i ens ho creiem. Però avui destaquem el restaurant Garbet, portat ara per l’Àgueda, és un dels llocs que sempre que hi menges en surts content. Hem recorda els meus inicis en l’ofici, on deixant de banda les modes, treballen amb un material de primera, fresc, acabat d’arribar de port i  on encara et pots menjar unes espardenyes, uns sepionets tal just saltats o uns popets de mida poc convencional. El millor: deixar-vos aconsellar pel producte de temporada, sense perdre els nous moviments, tenen un bon assortit de productes dolços per no deixar-vos amb aquella cara de no poder acabar el sopar amb un gust dolcet a la boca. Per cert si us hi acosteu, fe-ho un vespre i demaneu una tauleta davant del mar, encara que sembli mentida encara trobem llocs amb un encant natural i per menjar-hi bé.

Salut!

En podria trobar molts més, és evident, però em quedo amb aquest. Per molta gent podria ser una paraula que descriu un tipus de restaurant, però jo parlo de la feina ben feta, amb amor, treball i estima pel que es fa.

El Celler de Can Roca, representa això i molt més, no em deixarà de sorprendre cada vegada que hi anem, i ara sobretot amb el nou local, però també em recorda que és per a mi la cuina i sobretot que ha estat durant tans anys, sempre hi ha en un o altre plat un record del passat que torna, l’essència d’allò que ens ha portat a ser on som avui a la cuina.

Mentre escric només faig que recordar tot el seguit de plats, vins, postres i atencions que m’ha donat aquest lloc, i per això llanço una fletxa per considerar-lo com un dels millors, per no dir el millor restaurant de Catalunya, que fins el moment he compartit, i en són uns quants.

Fins la propera i salut!

Fa prop d’un any que conec el Sergi, de formació periodística, va obrir a Barcelona una llibreria que feia falta, tot i que ja en teníem, aquesta prop del barri, és d’un caire familiar.

Podem trobar fins i tot llibres de disseny de cuines, estris especials, però per sobre de tot gastronomia.

La cuina, pastisseria, vins, cerveses, i un llarg etcètera s’uneixen en un únic espai.

Enhorabona i salut!

Per trobar el restaurant alguna que altre volta, és ben bé que està a la quinta forca, però al final el trobem, i entrem en un antiga casa, restaurada amb molt de gust i amb una amabilitat sorprenent. Ens atén en Xavi, el propietari. Res de carta, menú tancat, m’agrada no haver de decidir. Ens ofereix un parell de vins amb els taps corresponents, no per olorar-los, sinó per si en sobra, sense cap mena de complex, els agafem cap a casa.

El menú va ser correcte, tocs de terra, records d’altres llocs, però amb molt d’amor, cosa difícil de trobar segons on, ja ens ho va dir de no menjar gaire pa, ja que al final el menú és molt complet. Unes senzilles postres i un bon Patxaran per acabar el dinar.

Potser és un lloc que podem trobar a diferents pobles, però la gràcia del nom, l’amabilitat, el no haver de pensar el que menjar i les ganes de compartir com sempre amb els teus, en fa del restaurant, un lloc per descobrir. Sobretot fer reserva.

Salut!

Doncs encara que el nom indiqui que només podrem menjar formatges, no és així, trobem un restaurant de grans espais, i amb una carta molt equilibrada, evidement farcida de formatges, en taules, fondues,raclettes … però també trobem plats tants grans com l’ànec rostit o la llaminera de porc, que grans els dos!

També ens va agradar molt acabar amb un bon té i millor si els hi demanes de fer-lo a la terrassa que tenen fora, envoltada de gespa, amb un agradable sol i amb un servei de xapó.

Un lloc on et sentiràs com a casa i a on menjar serà un plaer. Per cert no us oblideu de comprar algún formatge a la sortida!

Salut!