Els primers dies hem va agafar una mena de ràbia interior, volia cremar-ho tot, després vaig entendre que la millor manera de fer positiu els seu missatge era, donar-ho a conèixer a més gent i intentar fer més consciència social, serà lenta, però crec que el resultat és més intens que no pas cremar coses, on tothom el titllarà de revolucionari.
El llibre sense més, ens demostra numèricament amb arguments contrastats com funciona als moviments associats a l’alimentació, els diners que reben grans latifundistes d’aquest país com la Duquessa d’Alba per tenir terres, els diners que reben vaixells com l’Alacrana per fer una pesca de massacra, el mal que fem a països no tant desenvolupats, fent monocultiu de soja i altres per fer biodiesel, o paper per eixugar-nos el cul, i un llarg etcètera de bajanades per fer la vida d’alguns el mal d’altres.
Des d’aquest post no vull, si més no,  una crida a la consciència col·lectiva, per dir que no ens deixem enganyar, i no cal ser un activista lligant-nos unes cadenes en una farola per mantenir una manera de consumir responsable, no cal renunciar a res, però si adaptar la nostra comprar a fer un món millor.
Prou de perca del Nil, Tonyina, menys vedella, no tants transgènics, i adéu soja adéu, entre d’altres.
Per últim una frase que hem va quedar era, ” dubteu de les empreses que diuen que treballen fent un bé al medi ambient, segur que abans li han fet molt de mal”

Salut!

Quan trobes un llibre amb cara i ulls el proclames als quatre vents, això faig avui, un llibre que m’ha ensenyat que hi ha gent pel món que pensa igual que jo, és a dir un llibre amb receptes i sense contingut, no té futur, un llibre amb història, recomanacions, receptes, anècdotes, i cultura, té molt més recorregut.

EL llibre el millors curris de L’Índia, podem trobar diferents maneres de veure i viure la cuina d’una part del món que ens agrada a alguns, però molt desconeguda.

Us el recomano no tant per els curris en sí, sinó per la manera d’explicar com utilitzar els ingredients, espècies, i els possibles acompanyaments.

Per cert el que treu Intermon, funciona.

Salut!

Us parlo del llibre de Harold Mc Gee, “La cocina y los alimentos”, de l’editorial Debate.
No és un llibre per abans d’anar a dormir, és un llibre que sempre pots consultar, en ell trobareu productes, història, receptes curtes, ciència, cultura, és un recull de molts dels productes que trobem pel món, des de la simple llet fins a té.
Una petita enciclopèdia que recomano amb molt de gust; entendre que els hi passa als productes abans, durant i després de la manipulació culinària, és una bona manera d’aprendre a cuinar, i millor si a sobre trobem trucs de com comprar els productes o a on els hem de situar a la història de la gastronomia.

Salut!