Decideixes el tipus de productes el millor mètode de preelaboració i el cuines segons creus, però moltes vegades el resultat no és el que esperaves, des de productes que surten salats, massa cuits, sense personalitat… Quan treballava en restaurants això era el millor moment veure les opcions que et donava un productes i veure si sortia o no, evolucionar-lo fins trobar el resultat que buscaves, era un moment màgic, perquè moltes vegades el que tens el cap, acabar desembocant en una cosa totalment diferent i espectacular, és per això que els cuiners, ens agrada prova coses noves, mai saps si en aquell lloc o en aquell altre pots trobar una nova manera de veure les coses que et farà trobar el resultat.
Ara després de fer moltes proves puc afirmar que el melós de vedella que fem, té un gran resultat, encara que sempre podem canviar coses, ens agrada molt; i és en aquest moments quan hem de buscar coses noves i evolucionar-lo.
Estudiar coccions, mirar tècniques i veure si podem fer el mateix en un pot i conservar-lo sense temperatura a l’aire lliure, però no precipitadament, amb pausa amb proves, amb ganes de buscar el millor resultat i descobrir un món completament nou.

Passar-ho bé cuinat fent de cada prova un repte i quan ja el tens buscar-ne un altre, sentir-te viu i amb ganes de noves coses. L’altre repte és a nivell de disseny,  veure imatges, packaging,… per trobar una cosa que ens ompli i amb un resultat acceptable pel client.

Salut!

Potser si us parlo de panko, no us sona a res, però si faig una petita descripció potser ho enteneu.

Panko, és la molla de pa seca, ideal per fer arrebossats, pollastre, croquetes, carn, el que vulgueu. Increïble el resultat, em sorprèn, m’entusiasme que una cosa tan senzilla com la molla de pa sec, pot donar uns resultats tant espectaculars.

EL panko, està elaborat amb pa japonès que utilitzar entre els seus ingredients una mica de llet. Amb aquest pa i sense la crosta, es pica i s’asseca. S’utilitza especialment en països asiàtics, especialment Japó, Corea, Tailàndia, Taiwan i Vietnam.
I a partir d’ara a la meva cuina i espero que a la vostra cuina també.

Salut i panko!

Des de el viatge a Beirut a part de coneixia moltes coses noves em va sorprendre coses com la utilització d’un carbó de coco per encendre l’Arguile, la pipa que utilitzen per fumar diferents tipus de tabac.
Doncs resulta que parlant amb ells vàrem descobrir que també s’utilitza aquest tipus de carbó vegetal  per mantenir més temps els aliments, també absorbeix aromes.
La idea dels ossos, hem va sorprendre, però encara més que ens països àrabs ja feia temps que coneixien altres propietats de carbons vegetal.
Es repeteix la història?

A per cert jo també he cuinat amb els ossos d’oliva amb un bon resultat i a la cuina de casa. Un altre dia us passo les fotos.
Salut!