M’explico, no volia fer una panera amb els típics torrons, neules, anxoves, cava, i vaig voler optar per aconseguir productes que s’allunin una mica de la rutina, cervesa artesana de 3/4, galetes artesanes sense caixa, xocolata, melmelades de gustos diversos, un bon vermut, vi dolç,….

Pensat així, he trobat tot el que buscava, però la veritat, és que m’he desconcertat de lo complicat que ha sigut, quan vas al País Basc, a les botigues hi trobes productes diversos, però sobretot productes de la terra. També he buscat botigues que en el seu títol venen productes del Països Catalans, però les explicacions, pàgines webs i altres mitjans estan retolats en un perfecte castellà, la veritat no entenc que passa, que no podem trobar productes de la terra amb facilitat em sorprèn i perquè no dir-ho no m’agrada, tan de boicot que es venen alguns llocs i aquí no sabem treballar amb el nostre producte.

Salut!

Però si que em queixo dels fòrums de gastronomia, on fan pagar un munt de diners, per veure unes persones que no saben expressar el que volen, molts d’ells presenten estris que són estranys, si més no curiosos.

Ferran Adrià, per dir-ne un, ha fet molt de bé a la cuina i la divulgació, però hi ha hagut un munt de persones que empeses per aquesta creació han fet grans genocidis a la cuina i a més a més els presenta com la panacea, així no anem bé.

Cursos on el professor ensenya les mítiques esferificacions, espumes, aires, i altres procediments varis que trets de el Bulli perden el significat; no em vull tirar a sobre dels llocs on es fan aquest tipus de classes, tothom pot guanyar-se la vida com vol, però com ja va passar amb la cuina, anem amb comte que la gent va a comprar el sifó per fer espumes i no sap on el te guardat; no venguem fum i fem les coses amb coherència o caurem en el gran error de quedar-nos sense alumnes.
Des de el meu punt de vista hem d’estimar la cuina i després posar-la a l’abast de la gent, però vendre pots de el Bulli o altres aparells de gran preu, fa la sensació de carn per avui i pa per demà.

Salut!

No és que la idea em sembli malament, però la veritat és que no entenc qui decideix com entrar al grup o no. No ser si fan un test amb diferents preguntes o només per amiguisme pots o no entrar al cercle. Fins i tot faran unes etiquetes amb les que cada un dels restaurants s’identificaran com a tradicionals del barri. Potser, només potser, no és millor que la gent decideixi al lloc on vol anar o millor ja els hi diem aquests son autèntics i aquests son una falsificació, potser arribarà al moment, com amb els complements de moda, que perseguirem judicialment els que no facin les coses correctament.

M’agradaria comprovar quina és la seva tradició fins i tot veure si no tenen cap espuma, mousse, aire, sferificació, tatin, royal, … en les seves cartes, cosa que si hem perdoneu dubto.

Bé fet el repàs la idea també aporta una cosa interessant i és que els seus productes són autòctons, el peix és clar, que les cebes i les albergínies vinguin de qui sap on és igual.
No caiguem en errors que després potser se’ns giren en contra, la crisi passarà per tothom no en dubteu.