Perquè hi vaig?  Podria ser la principal pregunta,  des de el meu punt de vista poder veure de primera mà i sense haver d’anar a tots els restaurants, la cuina d’avantguarda que es realitza arreu, ja és un bon reclam i per mi un dels atractius principals

Aquest any hi havia una entrada general de 15€ on podies entrar al recinte i veure alguna de les ponències que es realitzaven, a part uns tallers a diferents preus, per poder tenir un sessió més pròxima…

No m’agrada i ho dic ben fort i sense problema, que convertim una trobada de professionals, amb una altra fira de marques, estants de productes  que venen a la  restauració, per això ja tenim una alimentaria, que sense voler ser dolent, li dona mil patades, entenc que els diners porten a aquestes coses, però llavors, potser, hem de fer un replantejament de tot.

Jo proposo una trobada de professionals de l’hostaleria, llocs reduïts, pagant, és clar, però portant gent amb ganes d’ensenyar, mostrar, … no cal veure al senyor Charlie Trotter fent màrqueting del seu llibre, amb potser alguna copa de més tot i ser primera hora, o pagar per veure un cuiner com Quique Dacosta, un dels grans, mostrant un vídeo d’una hora…
Entenc que una cosa és cuinar i l’altra és mostrar, dos coses ben diferents, però els que ens dediquen a mostrar, sabem quan ens prenen el pèl, i quan una conferència ha estat preparada o no.
Podem prendre  exemple del senyor Narisawa, o els germans Roca, amb poc temps, mostrar, ensenyar i gaudir del que fan, amb i pels assistents

I per no allargar dos coses més… Un consell als qui ja coneixem, sortir a la tele no vol dir no respectar els altres, ni xerrades pel mòbil a mitja conferència, ni creure’s éssers superiors,  que no saben escoltar i només parlen, ni  picar la cresta a un cuiner que s’ha passat d’hora davant dels assistents… Lleig molt Lleig!

Senyors del fòrum amb Pep Palau i Von Arend al capdavant, bona feina fins ara, no deixem que l’autèntica realitat de les situacions, no faci veure el que realment importa…

Veurem que passa ara sense Adrià… i per cert, no creiem, com he llegit per alguns mitjans, que ha estat un èxit, les conferències obertes a tothom, GRATUÏTES! , estaven buides, i les de pagament, en alguns casos a 3/4 d’entrada

Salut!

Com podem fer o treballar  de la mateixa manera sense perdre els orígens? Ja fa temps em van preguntar on menjar uns bons peus de porc a Barcelona i la resposta va ser… no ho sé. No dic que no existeixin, però estem convertint una gran gastronomia, uns plats de tota la vida, en tronc de bacallà amb verdures de temporada just cuites amb suc de reducció de tomàquet agafat al matí i suau emulsió d’alls blancs per acompanyar…

No dic com hem de fer les coses, però m’agrada anar per llocs on no s’avergonyeixin del que tenen ni la manera de fer-ho.

Fa poc, el germà d’un bon amic, em va comentar el seu pas per un restaurant del passeig de Gràcia de Barcelona, temple per a alguns, una puta cova per a mi, i més després que em comentés el calvari que va haver de passar,  una cuina on a més de no tractar gaire bé el personal, et pressionen, t’insulten, et fan sentir un com cuc per, com ells venen, millorar en la teva feina i savoir faire que exigeix una cuina.

Si només fos un cas aïllat,  potser ni escriuria aquest post, però no és el primer lloc del que em comenten aquest tracte inhumà que donen als seus treballadors.  Potser no ho saben, però formem part de l’engranatge de la màquina. La meva família em va ensenyar que a cops no s’arregla la televisió, però sembla que a alguns l’educació se la van passar pel forro dels pantalons…

Ells tenen la seva recepta: si vols treballar aquí, aguanta!
Jo tinc la meva: cremem el seu puto garito!

Salut!

M’explico, no volia fer una panera amb els típics torrons, neules, anxoves, cava, i vaig voler optar per aconseguir productes que s’allunin una mica de la rutina, cervesa artesana de 3/4, galetes artesanes sense caixa, xocolata, melmelades de gustos diversos, un bon vermut, vi dolç,….

Pensat així, he trobat tot el que buscava, però la veritat, és que m’he desconcertat de lo complicat que ha sigut, quan vas al País Basc, a les botigues hi trobes productes diversos, però sobretot productes de la terra. També he buscat botigues que en el seu títol venen productes del Països Catalans, però les explicacions, pàgines webs i altres mitjans estan retolats en un perfecte castellà, la veritat no entenc que passa, que no podem trobar productes de la terra amb facilitat em sorprèn i perquè no dir-ho no m’agrada, tan de boicot que es venen alguns llocs i aquí no sabem treballar amb el nostre producte.

Salut!

Però si que em queixo dels fòrums de gastronomia, on fan pagar un munt de diners, per veure unes persones que no saben expressar el que volen, molts d’ells presenten estris que són estranys, si més no curiosos.

Ferran Adrià, per dir-ne un, ha fet molt de bé a la cuina i la divulgació, però hi ha hagut un munt de persones que empeses per aquesta creació han fet grans genocidis a la cuina i a més a més els presenta com la panacea, així no anem bé.

Cursos on el professor ensenya les mítiques esferificacions, espumes, aires, i altres procediments varis que trets de el Bulli perden el significat; no em vull tirar a sobre dels llocs on es fan aquest tipus de classes, tothom pot guanyar-se la vida com vol, però com ja va passar amb la cuina, anem amb comte que la gent va a comprar el sifó per fer espumes i no sap on el te guardat; no venguem fum i fem les coses amb coherència o caurem en el gran error de quedar-nos sense alumnes.
Des de el meu punt de vista hem d’estimar la cuina i després posar-la a l’abast de la gent, però vendre pots de el Bulli o altres aparells de gran preu, fa la sensació de carn per avui i pa per demà.

Salut!

No és que la idea em sembli malament, però la veritat és que no entenc qui decideix com entrar al grup o no. No ser si fan un test amb diferents preguntes o només per amiguisme pots o no entrar al cercle. Fins i tot faran unes etiquetes amb les que cada un dels restaurants s’identificaran com a tradicionals del barri. Potser, només potser, no és millor que la gent decideixi al lloc on vol anar o millor ja els hi diem aquests son autèntics i aquests son una falsificació, potser arribarà al moment, com amb els complements de moda, que perseguirem judicialment els que no facin les coses correctament.

M’agradaria comprovar quina és la seva tradició fins i tot veure si no tenen cap espuma, mousse, aire, sferificació, tatin, royal, … en les seves cartes, cosa que si hem perdoneu dubto.

Bé fet el repàs la idea també aporta una cosa interessant i és que els seus productes són autòctons, el peix és clar, que les cebes i les albergínies vinguin de qui sap on és igual.
No caiguem en errors que després potser se’ns giren en contra, la crisi passarà per tothom no en dubteu.