La difícil evolució

Des de que comences a fer un plat fins que el pots donar per llest poden passar dues coses, que sigui molt ràpid o que l’hagis de treballar molts dies. Això també ens passar amb els plats que cuinem al buit.

Decideixes el tipus de productes el millor mètode de preelaboració i el cuines segons creus, però moltes vegades el resultat no és el que esperaves, des de productes que surten salats, massa cuits, sense personalitat… Quan treballava en restaurants això era el millor moment veure les opcions que et donava un productes i veure si sortia o no, evolucionar-lo fins trobar el resultat que buscaves, era un moment màgic, perquè moltes vegades el que tens el cap, acabar desembocant en una cosa totalment diferent i espectacular, és per això que els cuiners, ens agrada prova coses noves, mai saps si en aquell lloc o en aquell altre pots trobar una nova manera de veure les coses que et farà trobar el resultat.
Ara després de fer moltes proves puc afirmar que el melós de vedella que fem, té un gran resultat, encara que sempre podem canviar coses, ens agrada molt; i és en aquest moments quan hem de buscar coses noves i evolucionar-lo.
Estudiar coccions, mirar tècniques i veure si podem fer el mateix en un pot i conservar-lo sense temperatura a l’aire lliure, però no precipitadament, amb pausa amb proves, amb ganes de buscar el millor resultat i descobrir un món completament nou.

Passar-ho bé cuinat fent de cada prova un repte i quan ja el tens buscar-ne un altre, sentir-te viu i amb ganes de noves coses. L’altre repte és a nivell de disseny,  veure imatges, packaging,… per trobar una cosa que ens ompli i amb un resultat acceptable pel client.

Salut!