Aquesta setmana vaig assistir al fòrum gastronòmic de Girona, que durant anys es ve celebrant en aquesta ciutat, des de que en conec l’existència i hi puc participar he vist canvis, coses que si us haig de ser franc no m’agraden i altres que millorades poden ser un bon reclam
Perquè hi vaig? Podria ser la principal pregunta, des de el meu punt de vista poder veure de primera mà i sense haver d’anar a tots els restaurants, la cuina d’avantguarda que es realitza arreu, ja és un bon reclam i per mi un dels atractius principals
Aquest any hi havia una entrada general de 15€ on podies entrar al recinte i veure alguna de les ponències que es realitzaven, a part uns tallers a diferents preus, per poder tenir un sessió més pròxima…
No m’agrada i ho dic ben fort i sense problema, que convertim una trobada de professionals, amb una altra fira de marques, estants de productes que venen a la restauració, per això ja tenim una alimentaria, que sense voler ser dolent, li dona mil patades, entenc que els diners porten a aquestes coses, però llavors, potser, hem de fer un replantejament de tot.
Jo proposo una trobada de professionals de l’hostaleria, llocs reduïts, pagant, és clar, però portant gent amb ganes d’ensenyar, mostrar, … no cal veure al senyor Charlie Trotter fent màrqueting del seu llibre, amb potser alguna copa de més tot i ser primera hora, o pagar per veure un cuiner com Quique Dacosta, un dels grans, mostrant un vídeo d’una hora…
Entenc que una cosa és cuinar i l’altra és mostrar, dos coses ben diferents, però els que ens dediquen a mostrar, sabem quan ens prenen el pèl, i quan una conferència ha estat preparada o no.
Podem prendre exemple del senyor Narisawa, o els germans Roca, amb poc temps, mostrar, ensenyar i gaudir del que fan, amb i pels assistents
I per no allargar dos coses més… Un consell als qui ja coneixem, sortir a la tele no vol dir no respectar els altres, ni xerrades pel mòbil a mitja conferència, ni creure’s éssers superiors, que no saben escoltar i només parlen, ni picar la cresta a un cuiner que s’ha passat d’hora davant dels assistents… Lleig molt Lleig!
Senyors del fòrum amb Pep Palau i Von Arend al capdavant, bona feina fins ara, no deixem que l’autèntica realitat de les situacions, no faci veure el que realment importa…
Veurem que passa ara sense Adrià… i per cert, no creiem, com he llegit per alguns mitjans, que ha estat un èxit, les conferències obertes a tothom, GRATUÏTES! , estaven buides, i les de pagament, en alguns casos a 3/4 d’entrada
La meva visió del Fòrum de Girona
Aquesta setmana vaig assistir al fòrum gastronòmic de Girona, que durant anys es ve celebrant en aquesta ciutat, des de que en conec l’existència i hi puc participar he vist canvis, coses que si us haig de ser franc no m’agraden i altres que millorades poden ser un bon reclam
Perquè hi vaig? Podria ser la principal pregunta, des de el meu punt de vista poder veure de primera mà i sense haver d’anar a tots els restaurants, la cuina d’avantguarda que es realitza arreu, ja és un bon reclam i per mi un dels atractius principals
Aquest any hi havia una entrada general de 15€ on podies entrar al recinte i veure alguna de les ponències que es realitzaven, a part uns tallers a diferents preus, per poder tenir un sessió més pròxima…
No m’agrada i ho dic ben fort i sense problema, que convertim una trobada de professionals, amb una altra fira de marques, estants de productes que venen a la restauració, per això ja tenim una alimentaria, que sense voler ser dolent, li dona mil patades, entenc que els diners porten a aquestes coses, però llavors, potser, hem de fer un replantejament de tot.
Jo proposo una trobada de professionals de l’hostaleria, llocs reduïts, pagant, és clar, però portant gent amb ganes d’ensenyar, mostrar, … no cal veure al senyor Charlie Trotter fent màrqueting del seu llibre, amb potser alguna copa de més tot i ser primera hora, o pagar per veure un cuiner com Quique Dacosta, un dels grans, mostrant un vídeo d’una hora…
Entenc que una cosa és cuinar i l’altra és mostrar, dos coses ben diferents, però els que ens dediquen a mostrar, sabem quan ens prenen el pèl, i quan una conferència ha estat preparada o no.
Podem prendre exemple del senyor Narisawa, o els germans Roca, amb poc temps, mostrar, ensenyar i gaudir del que fan, amb i pels assistents
I per no allargar dos coses més… Un consell als qui ja coneixem, sortir a la tele no vol dir no respectar els altres, ni xerrades pel mòbil a mitja conferència, ni creure’s éssers superiors, que no saben escoltar i només parlen, ni picar la cresta a un cuiner que s’ha passat d’hora davant dels assistents… Lleig molt Lleig!
Senyors del fòrum amb Pep Palau i Von Arend al capdavant, bona feina fins ara, no deixem que l’autèntica realitat de les situacions, no faci veure el que realment importa…
Veurem que passa ara sense Adrià… i per cert, no creiem, com he llegit per alguns mitjans, que ha estat un èxit, les conferències obertes a tothom, GRATUÏTES! , estaven buides, i les de pagament, en alguns casos a 3/4 d’entrada
Salut!